dimarts, 18 de juliol del 2017

Camino de Santiago - Etapa 10: León - Bodega El Capricho - Rabanal del Camino

18/07/17
Avui dia moooolt llarg!!
Fa temps que em venia pel cap que al pas d'Astorga volia desviar-me a un restaurant te una fama descomunal amb el xuletón: Bodega El Capricho




RELIVE: https://www.relive.cc/view/1089705728

Així que enlloc d'anar direcció Astorga, he anat directament al restaurant, primer passant per la població de la Bañeza, últim poble amb alberg del Camí de la Plata, que acaba a Astorga.


Abans d'arrivar, un riu on es pesquen les "truches"
I ja a La Bañeza. He anat a l'alberg per si me cunyaven, i estava tancat. Ja diuen que la Via de la Plata hi ha poc alberg, i això que aquest és l'últim i de poble gran.


Ja sortint del poble veig una imatge del camino...pos foto ahi!! 😉


Una km més i cap a Jiménez de Jamúz. Són les 11 i ja porto 62km🙈🙈.
És un poble molt menut on Crist va perdre les espardenyes...i tenen el que és considerat avui per avui com el millor lloc del món per menjar un xulerón!! Wauuu!!

Arrivo per fer una visita prèvia (no tenia res més que fer). El lloc és a les afores del poble, lloc on hi han petits cellers baix terra...


I l'últim de tots...El Capricho!!


Arrivo i estaven el personal i un home gran: Pedro, el pare de José Gordón, l'amo de tot el tinglado!!
Tinc una conversa en Pedro, on m'explica que això ho va comprar ell, que venia de fer "les amèriques" a Holanda, i amb els diners estalviats va comprar el celler. La resta ja és cosa del fill. Amb els seus 80 i pico anys venia de vigilar les cebes i verdures de davant el restaurant...amb la seva aixada i amb bici des del poble...un crack!!


Parlant amb ell m'invita a vore els animals, a uns 2km. Inclús me diu que  passi per baix la barera i m'apropo tant com vulgui, que són mansos...
Home jo penso...mansos però entre 1.000 i 1.500 kg!!

Marxo cap allà i entro...una mica cagat...ells al vorem van marxant del seu lloc i es van allunyant...


A les fotos no es nota lo gran que són...que bèsties!! 🐂🐂
De tornada al poble me perdo i me veig que estic entre valles de fusta i tinc que atravessar-les...lo que implicava que en algun moment estava amb ells i altre moment no, el problema és que ja no sabia quan era veí i quan no...😬😬🙈🙈

Justament abans del restaurant: PISCINA MUNICIPAL!!
Wauuu...cervesseta, bany, mudar-se i cap al Capricho!!


Un cop al Capricho: tot brutal!! Bé, tot excepte que marxava en bici😰😰

Vull agraïr la rebuda i tracte per part d'Alfredo, el cambrer que em va servir. Ja faré una entrada exclusiva per al Capricho, detallant tot el tema culinari: BODEGA EL CAPRICHO
Aquí vos deixo algunes fotos...
A la cuina...


Al celler principal...


La sala està tota baix terra...amb les seves sales privades...


Alfredo me recomana el xuleton, i que tasti també la cecina de buey premium, dos dels plats insignia de la casa.

Parla del buey com parlen els viticultors: anyades, maduracions, aromes de llarga durada, volatilitat, etc etc...
Els premium són els animals amb una criança i habitat adequat de 8-9  anys, i una maduració de 120 dies...i etc etc...
La veritat que era una cosa molt diferent a la resta que jo he tastat. Aromes tant en boca com en nas, semblava q estava tastant una copa de vi!!

El tall de la cecina ha de ser molt fi, ja que tot i els 3 anys de curació, és quasi cru.


...i arriva el xuleton...pos 1kg i avant!! 🙈🐂


Després del festival...bici i cap amunt!


Avui tiro de google maps, ja q no tinc fletxes...i me porta 30km dels 46km fins a Rabanal pel mig de la malea...camins que desapareixien😱😱😱...avui he patit...bastaaaaant!!
Però com tot, arriva el final: arrivo a Rabanal de Camino després d'un xuletón i 106km!! Fos!!

Entro al primer alberg que trobo: Albergue El Pilar


I me recepciona el senyor Lobo: un home autèntic del camino. Un home que porta més de 15.000km de camino fets. Un alemà amb molta sabiduria...


Rabanal del Camino és una població totalment volcada al camino, ha segut parada "oficial" des de l'edat mitjana.
De fet, és un poble amb 59 habitants que compta amb 3 albergs i cases rurals amb capacitat per a 360 peregrins, 3 supers, 5 bars i 2 esglèsies!!

El poble és molt bonic, tot de pedra


4 carrers i tots perfectament senyalitzats per als peregrins!!

Després a la nit sopo a l'alberg, i tenim converses "de camino" amb la cambrera-fisio, un tarragoní i Lidia la madrilenya amb el seu Reto Solidario Camino 2017.
Un gran i llarg dia!!

Etapa ANTERIOR
Etapa POSTERIOR

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada