dilluns, 24 d’octubre de 2016

La Gramola - Amposta

Obrim una nova secció al blog: Dinars i sopars d'amics!!

No se faran les entrades per motius gastronòmics...(o pot ser algun cop si)...serà de trobades, que, generalment, són d'entresetmana i de menús molt correctes. La finalitat del post serà "coleccionar trobades..."

Avui hem quedat Chals, Jesús i jo. Fa temps que no quedem i ja fèien ganes...amb diferents horaris, treballs, i cadascú en les seves famñilies se fa difícil trobar algun dia...avui l'hem trobat...encara que mos faltava Javi...que ja el tenim més lluny...

Hem anat a La Gramola, un restaurant d'Amposta on treballen molt be el menú.
Tenen carta i dos menús. Natros hem agafat el més senzill, ja que no teníem molt de temps...

RESTAURANT LA GRAMOLA
Carrer Estel, 12
43870 Amposta
Phone: 977 706 633
Facebook: La Gramola

Com bons amic hem compartit tots els plats al mig

Primers: 
- Pataca amb arengada
- Brioche de formatge amb tàperes
- Quiche de carabassa i bacon



Segons:
- Calamars a la plantxa
- Abatetjo a la muselina d'all-i-oli
- Peixets de llotja fregidets amb les seves guarnicions...aquí cal dir que el mollet se l'ha menjat el més fan dels tres...existeix una foto entre el mollet i ell que no la ficarem ja que és molt íntima...jejeje!!!




Postres:
- Tarta tatin
- Pastís de xocolate amb ameles
- Mil fulls de crema i pera




Per beure una garnatxeta blanca de la veina Terra Alta

Res, una bona xerrada i a la pròxima més!!



dissabte, 15 d’octubre de 2016

Camí Portugués: Etapa 4 (15/10/16) - Padrón-Santiago de Compostela

El Padrón-Santiago de Compostela: 26 Km

Últim dia de peregrinació...avui arribo a la tomba de l'apòstol!! wauu!!

He dormit fantàsticament be!!
A les 7 ja a esmortzar. Una altra conversa en una americana de més de 70 anys que el fa sola!!

Surto a les 8, evidentment de nit...aquí no serveix la dita de "a quien madruga Dios le ayuda"...sols serviría si les fletxes fossin de neon...perquè matinar no ajuda a res...on estan les fletxes? No se veuen!! Jeje!!

Se surt de Padrón per arrivar a Iria Flavia, quan ja surtes es passa pel cementeri, que no sé perquè estava obert...


Maria Dolores ja me va explicar ahir que la tomba de Camilo Cela estava al costat de l'olivera. Com es veia, he anat a vore-ho...tot i que donava una mica de "yuyu"...
M'ha vingut al pensament aquella propaganda de cepsa dels noranta que anava a dinar i el cambrer li va dir: Unas pochas Don Camilo? I ell deia: si se empeña...
Que poca lliga de pensament...jeje!!



O quan va dir: "No es lo mismo estar dormido que estar durmiendo, como no es lo mismo estar jodido que estar jodiendo." 
Ara ja es igual si estàs en gerundi o participi...adeu Don Camilo!

Seguim caminant passant per carrers estrets com si fos un laberint de cases rurals...
Una de les cases tenia aquesta façana..,



A partir d'aquí s'ha ficat a ploure, i menys una pausa de 20-30 min, no ha parat fins ben arrivat a Santiago...



Així que xubasquero part superior, part inferior, per a la motxila i a seguir...



Avui fa mal la cama però no tant com ahir...xino xano avanço...



Ja entro dins dels últims 10km...tot i que és mentira, al final són 4km més...



Es passa per un munt de agrupacions de cases, de pazos...
Mireu quines carabasses tenien una casa:



Segueix plovent sense parar...adelanto a uns portuguesos...



El paissatge, quan no es urbà, segueix sent bonic...



Fins als últims 7-8 km que són realment feos, pujes i baixes al costat de les carreteres...aborrit...i plovent molt...fins que arribes aquí:



A mesura que arrives a Santiago se va perden la informació, ja no surt els km que queden, i ara això: a dreta o a esquerra? Com los gallegos: subes o bajas? Pos això igual...jeje!!

He trobat a uns lugarenyos i m'han dit el que ja pensava: a dreta és l'antic i a esquerra el traçat nou (dis-me sabut, però per l'aspecte de cada pedra era d'esperar).
He agafat l'antic...au pos...som-hi que ara no plou!!

Encara queden 3km...avui encara no he parat per a res, estic cansat i tinc gana...a la primera pastisseria que trobo a ciutat, una empanada i aquarius!! Ja estic 100% per arrivar!!!
I ara lo més flipant...entres a territori urbà i desapareixen les fletxes...de tant en tant, alguna, però reeees!!
He tingut que anar preguntant cada intersecció!! 
Mira que quan travesses ciutats està perfectament senyalitzat...Burgos, León, Pontevedra, inclús per la Saragossa del cami de l'Ebre...doncs a 1-2km de la catedral, a Santiago, en el camí portugués, te tens que buscar la vida!!

I al final...llegó el final!!



Camí fet! Moment per a guardar! Sensació mística! Felicitat!
Fa molt de goig este moment, tot i que com la primera vegada no ho és!
Qui ha fet el camino ho entendrà, i qui no l'ha fet, sempre el tindrà aquí per fer-lo!!

Ara a buscar la Compostela!!
Aquí tinc que criticar a l'organització...2 hores fent cua per a conseguir-la!!
Ple de gent, tots cansats i en ganes de deixar la bossa i dutxar-se!!





Me comenta una de l'organització que ahir van arrivar 1.400 peregrins i que avui esperen una mica més...
Entenc que són molts, però també han d'entendre que és un acte mundial i que hauríen d'estar a esta altura, sols havíen 10 persones per gestionar la Compostela...
Jo crec que si cal que fiquen a 80 persones, doncs se fiquen...home!!
No se pot tindre als peregrins 2 hores plantats en gana i cansats després de tot lo que han caminat i segurament patit!!
No vull imaginar-me un dia d'agost que es triplica el nombre de peregrins i en lo caloret...uffff!!

Res, a part d'esta queixa peregrina, me toca el torn i aconsegueixo la Compostela i també el certificat de distància, un paper que s'han inventat per 3€...



Ja són les 16,30. No sé si tinc gana, son o jo que sé...molt tard cheee!!
De moment cap a l'alberg a agafar el llit, dutxar-me i ficar-me roba seca...que els mitjons estan xorrant...
Tinc l'alberg just darrere de la catedral.



Un cop ja operatiu, me'n vaig a fer vinitos i tapitas, ja que allà on pregunto me diuen que la cuina està tancada...
Faig temps fins la misa del peregrino a les 19,30.
Més vinitos i compra-regalitos-family!!





Quina gràcia! Esta foto la tinc igual de fa 16 anys...



Ara ja moment catedral, segueix plovent...quin dia!!
Primer passo a abraçar la imatge i després a vore les restes (això diuen). Després ja torno a la nau central. Hi ha lloc i me fico a primera fila, en les iaies...jeje!! Tot espectacle, quan més prop, millor!! (espectacle en el més bon sentit de la paraula)



He tingut molta sort, avui tindrem botafumeiro!! No el truen sempre, sols en mises majors i si algú el paga, aquesta vegada una assossiació de peregrins francesos fica la pasta!

No deixen filmar, però sé que Santiago me perdonarà! 





Molt content d'estar a misa. De fet, no recordo esta sensació dins de misa fins avui...m'estic fent gran...i suposo que molt respectuós en les tradicions!!

I ara si, a sopar a un puesto boooo, que l'ocasió s'ho mereix!!
Vaig a Casa Marcelo, espai gastronòmic, on fusionen la cuina galego-japonesa.



Menjar a la barra dona peu a parlar entre comensals...a dreta tinc una parella d'americanes from NY!! A l'altra banda una altra parella de catalans, tots peregrins!!

Menjar i tracte fabulós!!
Martín, el cap de cuina, ha confeccionat el menú, en funció dels meus gustos i gana!!
Gracias crack 😉!

Escriure un altre post el sopar d'avui, que ben be s'ho mereix!
El podeu trobar aquí: CASA MARCELO



Ara ja a dormir: cansat, content, feliç!!

I demà cap a casa a vore a la meva family, quines ganes!!

Acabo d'escriure el post a l'aeroport. Aquest matí, gràcies a un home que no és que roncava, tremolava los llits i tot del soroll, riute de la mascletà de falles a València...m'he aixecat mooooolt d'hora i he tingut temps de tot...inclús de tornar a  passar per la catedral amb la lluna plena de fons...bonic!!
Adeu Santiago!!



AGRAÏMEMTS
Torno a agraïr com al principi del camí a la meva dona, al meu tresor Gis per la seva generositat per poder fer el camí!! No totes les persones són tant comprensibles i generoses! Al fi i al cap, marxar sol a fer el camí no deixa de ser un acte d'egoïsme, i ella no va ficar mai cap inpediment!!
Com sempre, GRÀCIES PER TOT, GIS!! T'ESTIMO!!

I colorin colorado, este camino se ha acabado...
(a les cames, a la ment sempre estarà present!!)

Camí Portugués: Etapa 3 (14/10/16) - Portela-Padrón

Portela-Padrón: 31 Km

Com cada dia, surto tardet...com el sol surt aquí.
Avui són les 8.15 i ja estic fòra i esmortzat.


Fot moooolt de fred: 7-8ºC i el cel emboirat per ploure.


El fred no me'l trac fins ben posades les 11-12.

12 Km fins a Caldas de Reis, envoltats de vinya i panís.




Passo per l'alberg on mangermana va fer parada, i entro a cunyar-me!!


Aquí ja hi ha una font d'aigua calenta...


Un cop a Caldas surt el sol, primera foto típica del camino, on fotografies la teva ombra...


Caldas de Reis és diu així per:

- Caldas: té aigües termals...(dis-me espavilat...jejeje) De fet, tenen dos hotels termals i moltes fonts.


- Reis: es veu que va nèixer Alfons VII que va ser un rei d'estes espanyes...

Aquí comença fins Padrón el que seria una etapa llògica...el que passa que jo ja porto 12-13km fets i gelats..

Avui al cap de 4-5 Km després de Caldas, el múscul de la cuixa dreta ha dit...PROU!!
Osti tu quin calvari fins a Padrón...
Una de les etapes més dures que recordo jo al camino...no pel relleu, sino per la meva cuixa...


He vist un bar al començament de Carracedo (terme encara de Caldas) i com eren ha les 12 del migdia he decidit fer parada tècnica.

Un Aquarius per recuperar slas i sucres...i va i me porten...més truita!!! Cheeeee que m'agrada però ara ja no sé si tant com me pensava....jejeje!!


Parlant en el noi del bar me diu que ells detràs de la terrassa planten pimientos del Padrón...així que cansat que estic, i ganes de tastar-los me "foto" un entrepà de bacon en pimientos...que animal...i que bo!!

Falten uns 13Km...eterns...pas a pas...inclús elles me miraven en cara de pena al vorem caminar...


Deixo el minipoble, o aldea, o com li diguen a estos minilatifundios, i començo a pujar i baixar caminets....



...fantàstic per la cama tocada....grrrr!!



Pronte passo per una esglèsia-cementeri, tot integrat...quin bon rollo....que la cama no està tant malament...eh? jejeje!!


Falten encara 5Km...eterns...que com tot en la vida, arriva al seu fi...per fi Padrón...!!

He arrivat a este poble prou fotut i marxaré enamorat d'ell...quin poble més xulo cheee!!
Són aquestes coses que té el camino...

Per començar, no sabia ni tenia ni idea on anar a dormir...he parat al més prop del centre (que després he vist que estaven tots per aquí al centre...jeje)

He agafat el més car, però he agafat el més nou, i 'han donat llençols blancs nous, i tovallola blanca nova...
Vos semblarà una tonteria...però qui ha fet el camino sap el que és dormir dins un sac de mòmia que no et pots girar i damunt d'un llit "pollòs" amb el seu coixi...i manta més "pollosa"...
D'aquí a un llit de veritat....ohhhh!!!!


PADRÓN: una mica de culturilla....

Sentim Padrón, i tots mos ve al cap los Pimientos, no?

Doncs per començar: NO SÓN DE PADRÓN!!! SÓN DEL CONVENT D'HERBÓN!!

A 4 Km abans de Padrón està el convent fransiscà d'Herbón, que van ser ells que en els viatges centre-amèrica van agafar pimentons xilens que se van acoplar molt bé a aquestes terres pel seu craràcter àcid de la terra (aquí he quedat molt culte...jeje!!)
I així i d'ahí són els "pimientos del Padrón"....d'Herbón...quins collons!!

I ara parlem de Padrón, per començar tenen un Premi Nòbel de Literatura!! Don Camilo era d'aquí, va neixer i està enterrat e la seva fundació...a Iria Flavia!!!


Després tenen a la poeta i novel·lista més famosa de Galicia de tots els temps: Rosalia de Castro!!!
Mira si són sabuts aquí a Padrón!!

I el remate final...de tot aquest tema del Camino.....com podria dir Piqué:

PADRÓN!!! CONTIGO EMPEZÓ TODO!!

Tota la història de l'apòstol comença aquí!!!
Santiago, fins l'any 34-36 dC va estar per les Espanyes....i va arrivar a tindre alguns discípuls...
Els més fidels van ser Teodoro i Atanasio, d'aquestes terres.

Doncs resulta que tornar a Jerusalem, i a l'ay 44 dC els jueus el van matar per traïdor, teníen este vici de matar a qui no els molava...

Llavors, Teodoro i Atanasio, que estaven en ell, van decidir no enterrar-lo allà i portar-lo a les espanyes...

I aquí ve lo bo...
Van vindre fins a la costa galega, van pujar per la ría, fins arrivar al riu Ulla, i després pujar pel riu Sar, on había un port pesquer i de trànsit (Port de Cesures)...totes aquestes terres és dèien Iria Flavia.

Van amarrar a una pedra molt grossa, a un "pedrón" (al port de Murgadán), i d'ahí van treure el cos de Santiago i el van pujar amb dos bous, fins que no van poder més, al Monte Libredon, i ahí el van enterrar...

Doncs bé, el lloc on el van enterrar, tots sabeu que és on està la Catedral de Santiago.
Li van dir al lloc on van començar a haber ermites, i petites cases Santiago de Compostela....Santiago perquè era el lloc on va ser enterrat...i Compostela, perque era un camp on la gent veia un estrella que reflectia damunt la tomba....campo de estrella...compo estela...Compostela!!

I del lloc on va atracar i amarrar el vaixell a aquell "pedrón"?
Doncs si, és Padrón!!

De fet, l'esglèsia està a la vora del riu, i baix de l'altar encara està el "pedrón"


Que autèntic!!! Tot això m'ho ha contat Maria Dolores, una voluntària que està a l'esglèsia, i que jo en ganes de preguntar, i ella que s'ho s'havia tot....hem estat una bona estona parlant de tot això!!


Avui ha segut un dia molt xulo, de bones converses...
A l'alberg he conegut a Creusa i a Damianne: sogra i nora Brasilenyes-Paraguaies, o brasiguaies com diuen elles....jeje!!
Creusa (la sogra) porta 2 caminos francesos complerts anys anteriors...i ara ha vingut amb Damianne (la nora) i s'han fet el Primitivo, i quan han arrivat a Santiago, com s'han quedat en "mono peregrino", han baixat fins Oporto per fer aquest...
Converses de camino, del concepte de la felicitat, de la vida, del camino...molt bo!!
La sogra m'ha donat un ungüent per al muscul de la cama...i...che...que no me fa mal...
Fe? Miracle? Repòs? Demà ho sabrem....


Després he anat a visitar l'alberg municipal, que està al costat del convent i prop de La Fuente del Carmen, on es pot vore la barca de Teodoro&Atanasio amb el cos de Santiago el Mayor, just devant d'on va ser!!



Allà m'he trobat a l'hospitalera Olga, una altre personatge de pau!!
M'ha cunyat i m'ha recomanat anar a Santiaguiño do Mote, santuari paleocristià, lloc històric de peregrinacions xacobees de l'edat Mitjana, lloc on Santiago va predicar, de fet he pujat 140 escalons (i els he baixat) esta tarde en xancles per vore on "orava"...



Ah! I que si fiques el teu cos pels forats de les pedres, te se neteja tots els pecats, aixi que a ficar cames i braços per tots els raconets...


De tornada es pot vore el pont de Santiago, i al fons l'esglèsia, on està el "pedrón" on va amarrar la barca...


Ja a l'alberg xopet i en xancles, canvi de roba (ei!! que avui tenia servei de rentat-secat-plegat inclòs)
I a sopar!!
He anat a la Pulperia Rial (recomanat) i mooolt be!!!

Empanada millo (de panís) do vieira, i pulpo a feira, boníssim!!
Ah! parlant en l'amo sobre els conreus d'aquí, me torna a dir, com Isabel d'ahir, que el raïm d'aquí és la "uva catalana", per fer blanc de casa...
Quina gràcia, de fet m'ha portat un mini-raïm per a que el tastés...tindré que investigar perquè se li diu "catalana"


Res, ja fart, cansat i feliç del dia d'avui, escric el post...i a dormir!!
Que demà arrivo a Santiago!!! Mirà com el seu últim viatge...quines coses!!