dijous, 20 de juliol de 2017

Camino de Santiago - Etapa 12: O Cebreiro - Melide

20/07/17
Són les 7 del matí i estem a 8 graus, en vent, boira i a punt de ploure...😬😬⛄️⛄️❄️🙈


Fot mooooolt de fred, i el meu lit de bicicliste és d'estiu...ups!!
No me atreveixo a sortir...de fet, sóc l'últim de l'alberg (també sóc l'únic bicigrino)
Esmortzo a un dels restaurants, ja sol i parlo un ratet amb Jacob, l'amo que és de Villafranca del Bierzo. Parlem i critiquem a la classe política (ha començat ell dient que lo de Blesa d'ahir, com lo de Rita són assessinats per part del govern).
Acaba explicant-me que Rajoy porta barba per tapar la cicatriu, perquè se va pegar una òstia en cotxe baixant per O Cebreiro quan currava al seu poble. Quines coses...jajaja!!

Au, me fico tota la roba que tinc i cap avaaall!!



Fins a Triacastela els peus i mans en estat de semicongelació...
No m'he tret la roba extra fins a Sàrria!!
Per cert, Sarria va ser el primer lloc on vaig començar el camino a l'any 2000. Ahí va ser com me vaig engantxar al camino!!
A l'estil Piqué diria: Sàrria...contigo empezó todo!!!

Just abans de fer la parada de descans, he vist una família peregrina molt divertida...😉


Els nens van avançant amb patinet...jeje!!
Cafè a Sàrria i xarradeta amb els lugareños, on m'aconsellen si o si que vagi per la mateixa carreta que he vingut fins a Portomarín. Allí pícnic-esmortzar:

 
Ja porto 3 etapes naturals del camino: O Cebreiro - Triacastela - Sàrria - Portomarin (i uns 65km)
Pròxima parada natural: Palas de Rei, a 25km: Au!! Pos som-hi!!
Xino-xano me planto ahi...però ja fa rato que me ronda pel cap Mèlide, simplement perquè recordo que fa 17 anys vaig menjar un polp molt bo a Pulperia Ezequiel...
I penso...si me quedo aquí, demà, quan passaré per Ezequiel serà hora del cafè...i el polp no vindrà de gust...i sols són 15 kilometrets...i ja estaran fets pa demà...
Au pos! Cap a Melide: 108 km la jornadeta!! 
Lo més fort és que com l'he feta xino-xano he arrivat molt be físicament!! 

Arrivant al centre ja veig la pulperia. I damunt, al costat, tenen un alberg...maravillós!!

L'alberg fa 1 setmana que està obert: per  a 20 persones: en llançols, tot nou, i a més te renten i sequen la roba...ohhhhh!!

Me dutxo i cap a Ezequiel!! Pulpo a feira, pimientos de Padrón i un botelleta de vi blanquet servit en tassa de ceràmica...vaya beee, i vaya boooo!!


A mig menjar parlant amb Alfonso (el cambrer) entren en conversa la taula de darrere, pare i filla: la Jordina i el Pepe, de Vilafranca del Penedés, que estan fent el cami tots dos junts!!
Ens acabem les ampolles i fem petar la xarrada, parlant una mica de tot, com és habitual aquí al camino...que nonet coneixes de res, i en 5 minuts, ja ets amic...jeje!!


Quan vagi algun dia a Vilafranca, passaré a saludar-los, segur!!

Ja al marxar veiem que preparen per tornar a bollir polp!! Ens comenten q en 20 minuts al lio!!


També hi ha un video que el penjaré quan arribi a casa!!

Després una volteta pel poble...
Vaig a l'esglèsia, lloc arriva la final del Camino Primitivo, que va d'Oviedo a Melide.


A l'alberg sols som dos: jo i Damià, un italià que fa el camí des del 13 de Juny.

Abans de marxar a dormir, conec a Jorge Pereiro, l'amo de la Pulperia, be, ell diu que és la dona!
Son sogre era Ezequiel, el fundador.
Jorge és un d'aquells personatges bins de veritat. M'ha contat una mica el tema de l'apertura de l'alberg, la trajectòria de la pulperia...ja ho explicaré al post que li dedicaré a la pulperia.
I ara a dormir en llançols nets!! Un alberg de 10!! Bona nit!!

dimecres, 19 de juliol de 2017

Camino de Santiago - Etapa 11: Rabanal del Camino - O Cebreiro

19/07/17
L'etapa d'ahir m'ha fet aixecar-me tard...després d'esmortzar he sortit a les 8,30...taaaaard!!


Avui tal com surto toca pujar fins a lo més alt del camino, a 1.500 metres!! Però ja sortim dels 1.100m
Pujada fins a Foncebadón...amuuuuunt!!


I a partir d'aqui...avaaaaaall!!


De fet, fins a Ponferrada no he fet cap padalada, si mireu el relleu a la foto de dalt ho compendreu.
Fot un fred del copón, tot i portar guants, m'he gelats els dits!! 
Els pobles tenen un aspecte pirineic, tot de taulades de pissarra i parets de pedra fosca. A l'hivern tot això deu ser neu!!


Baixant passes per una quants pobles, tots bonics. Aquest és Acebo.
Ja a Ponferrafa visita al nucli històric.


I directe cap a Vilafranca del Bierzo, on he esmortzat.
He travessat tot el Bierzo, on passes per pobles totalment vinculats a la vinya i als cellers!!
I d'ahi a buscar O Cebreiro!!


No sabia si fer nit abans de la pujada o pujar a O Cebreiro...ja vorem...
Poc a poc arrivo i me queda la pujada: 10km!!
10km que no canvia el desnivell...ara entenc la fama d'aquest port!! Ostiaaa🚴🚴😱😱
No hi ha cap foto perquè simplement no tenia forces de traure el mobil😂😂.
Arrives a O Cebreiro: un poblet de 19 habitants, amb 200 places per dormir!!
Me comenten que les cases no es poden ampliar, el que hi ha, és el que hi ha!!


Lo que se veu es simplement el poble.
Ara cap a l'alberg, q sols hi ha el municipal. Dutxa, rentar i estendre i a dinaaaar!!


Pujar a O Cebreiro fa molta gana, vos ho asseguro!! Me faig un menu a saco...pasta i això!!


Després a descansar.
Ja cara al tard a pegar una volteta


Ara que marxa el sol, fot un fred del copón!! 12 graus en ventet i esta nit s'esperen 7-8 graus!!
Los lugareños van en jaquetes de pell, los peregrinos tots en una cara de fred!!

Vaig a una tendeta de lo més peculiar per compar-me el sopar...


I dins me trobo a un home (client) que fa vi casero per a este poble, de Mencía.
És Manolo, però aquí tots el coneixen com el Zapatillas!!
Mos fem un vi d'ell i fem una xarradeta a la mateixa tenda...coses que té el camino!!


Ja un vinet més a un altre puesto casero i cap a l'alberg


Això és el primer poble galego, a partir d'ara ens acompanya sempre aquestes fites del camino


Au!! A descansar!!

dimarts, 18 de juliol de 2017

Camino de Santiago - Etapa 10: León - Bodega El Capricho - Rabanal del Camino

18/07/17
Avui dia moooolt llarg!!
Fa temps que em venia pel cap que al pas d'Astorga volia desviar-me a un restaurant te una fama descomunal amb el xuletón: Bodega El Capricho


Així que enlloc d'anar direcció Astorga, he anat directament al restaurant, primer passant per la població de la Bañeza, últim poble amb alberg del Camí de la Plata, que acaba a Astorga.


Abans d'arrivar, un riu on es pesquen les "truches"
I ja a La Bañeza. He anat a l'alberg per si me cunyaven, i estava tancat. Ja diuen que la Via de la Plata hi ha poc alberg, i això que aquest és l'últim i de poble gran.


Ja sortint del poble veig una imatge del camino...pos foto ahi!! 😉


Una km més i cap a Jiménez de Jamúz. Són les 11 i ja porto 62km🙈🙈.
És un poble molt menut on Crist va perdre les espardenyes...i tenen el que és considerat avui per avui com el millor lloc del món per menjar un xulerón!! Wauuu!!

Arrivo per fer una visita prèvia (no tenia res més que fer). El lloc és a les afores del poble, lloc on hi han petits cellers baix terra...


I l'últim de tots...El Capricho!!


Arrivo i estaven el personal i un home gran: Pedro, el pare de José Gordón, l'amo de tot el tinglado!!
Tinc una conversa en Pedro, on m'explica que això ho va comprar ell, que venia de fer "les amèriques" d'Holanda, i amb els diners estalviats va comprar un celler. La resta ja és cosa del fill. Amb els seus 80 i pico anyd venia de vigilar les cebes i verdures de davant el restaurant...amb la seva aixada i amb bici des del poble...un crack!!


Parlant amb ell m'invita a vore els animals, a uns 2km. Inclús me diu que  passi per baix la barera i m'apropo tant com vulgui, que són mansos...
Home jo penso...mansos però entre 1.000 i 1.500 kg!!

Marxo cap allà i entro...una mica cagat...ells al vorem van marxant del seu lloc i es van allunyant...

 
A les fotos no es nota lo gran que són...que bèsties!! 🐂🐂
De tornada al poble me perdo i me veig que estic entre valles de fusta i tinc que atravessar-les...lo que implicava que en algun moment estava amb ells i altre moment no, el problema és que ja no sabia quan era veí i quan no...😬😬🙈🙈

Justament baix del restaurant: PISCINA!!
Wauuu...cervesseta, bany, mudar-se i cap al Capricho!!


Un cop al Capricho: tot brutal!! Bé, tot excepte que marxava en bici😰😰

Vull agraïr la rebuda i tracte per part d'Alfredo, el cambrer que em va servir. Ja faré una entrada exclusiva per al Capricho, detallant tot el tema culinari.
Aquí vos deixo algunes fotos...
A la cuina...


Al celler principal...

 
La sala està tota baix terra...amb les seves sales privades...


Alfredo me recomana el xuleton, i que tasti també la cecina de buey premium, dos dels plats insignia de la casa.

Parla del buey com parlen els viticultors: anyades, maduracions, aromes de llarga durada, volatilitat, etc etc...
Els premium són els animals amb una criança i habitat adequat de 8-9  anys, i una maduració de 120 dies...i etc etc...
La veritat que era una cosa molt diferent a la resta que jo he tastat. Aromes tant en boca com en nas, semblava q estava tastant una copa de vi!!

El tall de la cecina ha de ser molt fi, ja que tot i els 3 anys de curació, és quasi cru.


...i arriva el xuleton...pos 1kg i avant!! 🙈🐂


Després del festival...bici i cap amunt!


Avui tiro de google maps, ja q no tinc fletxes...i me porta 30km dels 46km fins a Rabanal pel mig de la malea...camins que desapareixien😱😱😱...avui he patit...bastaaaaant!!
Però com tot, arriva el final: arrivo a Rabanal de Camino després d'un xuletón i 106km!! Fos!!

Entro al primer alberg que trobo: Albergue El Pilar

 
I me recepciona el senyor Lobo: un home autèntic del camino. Un home que porta més de 15.000km de camino fets. Un alemà amb molta sabiduria...


Rabanal del Camino és una població totalment volcada al camino, ha segut parada "oficial" des de l'edat mitjana.
De fet, és un poble amb 59 habitants que compta amb 3 albergs i cases rurals amb capacitat per a 360 peregrins, 3 supers, 5 bars i 2 esglèsies!!

El poble és molt bonic, tot de pedra


4 carrers i tots perfectament senyalitzats per als peregrins!!

Després a la nit sopo a l'alberg, i tenim converses "de camino" amb la cambrera-fisio, un tarragoní i Lidia la madrilenya amb el seu Reto Solidario Camino 2017.
Un gran i llarg dia!!

dilluns, 17 de juliol de 2017

Camino de Santiago - Etapa 9: Carrión de los Condes - León

17/07/17
Jornada plana. He sortit de Carrión a les 7,30 i a les 12,30 ja estava a León, amb 94km fets...🙈🙈
I encara hagués fet més...definitivament, soc de llargues!! Jeje!!


Direcció Calzadilla de la Cuerza: paissatge típic de camino...al matí, la teva ombra indica el sentit cap a Santiago!!


Després cap a Lédigos...i segona puntxada del camino, aquesta a la roda del davant!! 😰


Un cop arreglat, a seguir!!
Aqui adelanto a un tàndem:


Parlo amb ells un rato. Són de Texas, venen de Noruega, per saltar a Dinamarca, Holanda...i cap a Santiago...brutaaal!!!


Van la parella en tàndem i les dos filles (jovenetes) amb BTT. Al despedir-me en lloc de buen camino m'han dit: Safe trip!!
Molt americans!! Jeje!!
Al poc, ja a Terradillos de Los Templarios, on m'ha fer gràcia vore l'alberg on ens vam quedar.


Lo mateix al passar per Mansilla de las Mulas...😉


Més ruta i cap a León!!
Avui també me quedo a un alberg relogiós: las Benedictinas de Santa Maria de Carbajal. Estos tenen a capellans en pràctiques, tots polacos de crackòvia.
El lloc és xulíssim:


L'alberg és la casa de darrere del bar (lloc on estic ara mateix fent-me un vinet), i al costat d'una Hospederia Monàstica. El pati comunica l'alberg amb el restaurant de l'hospederia, que si som de l'alberg, ens fan un menú per 9€.

Abans he passat pel barrio húmedo i la Catedral, llocs amb recorts de fa ben poc.



Vinc de sopar. La cambrera Silvia també ha fer el camino. Hem creuat algunes converses interessants.
Ara cap a l'alberg a descansar. Boooona nit!!